Sobre mi

Tot i que els meus orígens són andorrans, els meus primers anys de vida van transcórrer a Barcelona. Això sí: quan arribaven les vacances, tocava tornar a casa. Pujàvem a Andorra, a Escaldes-Engordany, la meva parròquia d'origen.

Aquell «pujar» era gairebé un ritual: de la ciutat gran i impersonal al país petit, dels edificis i l'olor a gasolina a l'aire net i fresc, del bar Burgos i els fogons capitanejats per la tieta Ignasieta i, en definitiva, a aquella sensació de pertinença que, quan ets nen, no saps descriure però que ja t'acompanya i t'identifica.

I és clar, Augé, que em connecta amb un avi, en Josep, un prohom de gran personalitat, d'aquells que avui en diríem «irrepetibles», que va viure la Barcelona de principis del segle XX i que, tot i destacar en el món de la banca, el que de debò li agradava era llegir, escriure i el cant líric. Un bohemi brillant, coetani de Santiago Rusiñol, de vida curta però intensa.

No el vaig arribar a conèixer en persona, però gràcies als relats de la mare tinc la sensació real d'haver-lo conegut. I així fou que, amb el permís del meu pare, un dia vaig decidir honorar la seva memòria i adoptar el seu cognom: al costat del meu nom —Pere— va quedar fixat per sempre el que realment soc, unit al meu origen, Andorra.

Arribada l'hora, la decisió va ser fàcil de prendre: vaig estudiar Dret a la Universitat Central de Barcelona. Després vaig completar la formació amb un màster en Fiscalitat i estudis preparatoris de doctorat.

I va arribar una d'aquelles etapes que et marquen: vaig entrar com a passant al Bufet Pintó Ruiz. Vaig tenir un mestre i mentor extraordinari, el Sr. Pintó, un jurista únic i irrepetible. Allà vaig aprendre tècnica, criteri, ètica professional i aquella manera de treballar tan particular. A aquell despatx i a aquell equip els dec gran part del que soc com a advocat. Ho dic tal qual: gratitud eterna.

Un dia vaig descobrir en mi allò que més m'havia de motivar i que encara avui em motiva més que cap altra cosa: una vocació innata per promoure Andorra com a destí natural del talent i la inversió internacional, conscient de la necessitat de diversificar la nostra economia després del sotrac de la crisi financera del 2007.

És en aquesta època que neix la meva col·laboració amb la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), on vaig dirigir primer la Comissió de Relacions Internacionals i després la Comissió Marca Andorra. I a partir d'aquí, viatges, conferències i molta promoció del nou model que Andorra oferia al món sota el lema «Invest With Andorra»: d'Espanya a França, passant per Rússia, la Xina, els Emirats Àrabs, l'Azerbaidjan, Mèxic i arreu on hi hagués l'oportunitat d'explicar tot allò de bo que el nostre país podia oferir.

El 2019 les coses canvien i, un cop presentat un malaurat projecte de Marca Andorra que va acabar guardat al calaix de la història pels canvis polítics de l'època, deixo la part activa de la CEA com a membre de la Junta. Hi continuo vinculat com a membre del jurat dels Premis CEA, especialment el de Marca Andorra, sempre amb l'esperança que el projecte es recuperi, més encara en moments d'indefinició i manca de visió de futur com els actuals.

A nivell familiar em sento molt orgullós de la meva faceta com a pare del Pere i del Pau. En Pere Junior —sociable i humanista, emprenedor i polifacètic— lidera avui un innovador projecte de coliving a Andorra. En Pau —brillant i creatiu, perseverant i lluitador— és advocat especialitzat en fiscalitat estratègica internacional i cavalca entre Andorra i Dubai, desplegant talent entre dos mons.

Com que el grup professional i familiar que encapçalo se sent especialment motivat per tornar a la societat tot allò que la vida ens ha donat, ens hem sentit en l'obligació moral d'impulsar una iniciativa que aporti el seu granet de sorra per recolzar aquells col·lectius que necessiten una empenta, especialment els més joves o els desfavorits per una situació social, econòmica o de salut.

Així, en breu, començarà a caminar la Fundació Chrysalis, pensada per potenciar l'esport de base a Andorra, ajudar joves amb talent però sense prou mitjans —amb beques d'esport i/o d'estudi— i donar un cop de mà a iniciatives pensades per a qui ho necessiti.